“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

22 de gener 2012

Molló Puntaire i Cim dels Avencs

Després d'escriure una entrada llargueta on els protagonistes eres dos follets xics i pics que trescaven per les serres de Mestral, una errada humana (o sigui meva) a borrat tot l'escrit sense poder fer marxa enrere (Em cago en tot), com la enrabiada es gran i no tinc ganes de tornar a reescriure, ho simplificaré, i molt:

Poble en reconstrucció, fred, boira, vent, crestes, avencs, fòssils, sol, escalfor, forats a les roques, font, mar, roques esmolades, cims, colls, camps abandonats, foscor i llum...


EL BALL DE LES ALÇADES





















FÒSSILS





















Tot el que pot donar la muntanya a dos follets xics i pics trescant amb els ulls oberts i amb la millor de les companyies...

Reportatge Fotogràfic
Track seguit

Una mica de música per desestressar:



SaluT i Muntanya

1 comentari:

marietadelullviu ha dit...

Excursió ben maca i agradable. Poble "abandonat" que tenia molta vida i camins empinats però asfaltats... per 4X4 com nosaltres, jajajaja! També molt bones vistes i tres "pics" enlloc de dos. A la tornada, camins de terra amb empremtes passades que ens recorden que el mar que veiem (no tant) lluny, hi era ben pressent allà mateix. Hi ha troballes que et capgiren la imatge que tens del indret que trepitges. I arribar a les fosques al cotxe, però sense cap artifici perquè el cos, en aquest cas els ulls, poc a poc s'adapta al que la natura indica. Va ser una excursió molt i molt maca! :)