La Peña Montañesa, una immensa mole calcària pertanyent a la Serra Ferrera, en ple pre-pirineu aragonès. Allà ens encaminàrem a finals d'abril un parell de sherpes.
Dues parts ben diferenciades, una fins arribar a Os Plans, amb terreny sec i bastanta calor per la forta pujada, i un altre a partir d'allà, on la neu aparegué formant un mantell més o menys compacte i l'airet fred es va deixar sentir.
Vam estar acompanyats per un ramat d'isards i un corredor solitari, cap dels dos van passar d'Os Plans, per algo devia ser...
Havíem triat aquella muntanya pensant que ja no hi hauria neu, però ens trobàrem amb un "merengue" a les alçades considerable, fet que ralentitzava la nostra marxa considerablement, o sigui que vam valorar deixar de banda la Peña Montañesa i encaminar-nos cap a la Tuca, cim secundari de la serra, ens quedàrem a escassos 50 metres, després d'anat pujant una canal amb extrema precaució i fent esglaons amb les botes com antigament, arribà un punt on el risc d'una caiguda fou massa important, vam girar cua gaudint del paisatge i extremant la precaució perquè la baixadeta va tenir la seva "miga"...
De nou a la "plana" férem un resés mentres el ramat d'isards feia la seva vida tranquil·la de pasturatge i nosaltres ens tiràvem a la "bartola" gaudint del sol i l'airet muntanyenc.
Un cop abaix vam fer una visita al Monestir de San Beturián, antic de collons (diuen que el més antic d'Aragó), i ja cap a casa.
I si company, vas fer bé de recular, la muntanya està per gaudir-la, no per matar-se, i no pateixis, que allà estarà, ja hi haurà temps d'anar-hi!!! (Quina baixadeta em vas donar mamón, mira que arribes a ser pesat, :-P jajaj!!!)
Reportatge Fotogràfic
Track
Ressenya seguida
SaluT i Muntanya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada