“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

29 de maig 2013

Cap del Verd

A principis de Febrer férem una incursió al Berguedà, teníem fam de neu i raquetes, i malgrat que la predicció meteorològica no era prou encisadora (s'esperaven fortes ventades), vam escollir provar sort.
Després d'un viatge amb topada del nostre vehicle inclosa (el fort vent i la carretera gelada foren les causes, sort de la barrera que si no ens anem muntanya avall), ens vam anar a dormir sentint l'udular incesant del vent, realment fotia un xic de cangueli...
...però tan resguardats estàvem dins de la nostra casa mòbil que a l'amic se li va parar el rellotge i ens aixecarem tard com mai (que ja es dir) jaja!

Les coses s'han de prendre amb filosofia, vam esmorzar, ens vam preparar els bàrtulos i desprès d'uns pocs quilòmetres (veient un cotxe estimbat a la vorera i un altre cotxe amb problemes de tracció per l'efecte del gel), ens vam plantar aprop de Gósol tot seguint una pista, i com per art de màgia just començant a caminar el solet va sortir i l'aire se'n va anar a pastar fang, la muntanya ens donava la benvinguda, aparteu-vos que ja venen els Trempapics! :-P

L'itinerari que seguirem, primer per pista fins al Coll de Mola (on ja ens calçarem les raquetes) i tot seguit per senders passant per el Portell de l'Ós, el Pla de la Font i finalment assolir el nostre objectiu del dia, el Cap del Verd (2283 m.), cim de més alçada de la Serra del Verd.

Malgrat sortir tard, vam "volar" (encara que no ens ho va semblar) per la muntanya tot i que els quilòmetres i el desnivell realitzat no eren gens despreciables...i amb neu!
El vent, com ja he dit, ens va respectar fins arribar al cim (com era d'esperar), allò de quatre fotus i cap avall per no congelar-nos les extremitats, la resta una bona i tranquil·la passejada gaudint de les vistes, els boscos, la neu i d'un núvol lenticular espectacular al costat del Pedraforca.

Menció apart mereix la nova adquisició alpinística d'en Potaverda, uns pantalons ni que Tony Manero tu!!! JAJAJA!!!


 


Després (i com ja va sent costum quan passem per aquestes contrades) ens vam desviar per endrapar i beure birra a un bar de Guardiola de Berguedà, que es collonut :-D

Reportatge Fotogràfic Aka
Reportatge Fotogràfic Potaverda
Track

SaluT i Muntanya!!!

1 comentari:

marietadelullviu ha dit...

Hahahaha! Sort que us vau despertar tard! L'excursió feta amb tanta energia i rapidesa hagués provocat una brusca i llarga aturada al bar que mencioneu!! ;) Sou uns GRANS Trempapics, ho sabieu, oi? :D

Tony Manero "me parrrrrrrrrrrrrrrto" HAHAHAHAHAAAAAAAAAA