Barrots, Clots i altres màgies

A mitjans Març tocava visita al Montsant i els seus graus, hi ha un munt per tota la serra i aquesta vegada ens vam decidir per pujar pel clàssic Grau dels Barrots i baixar pel Grau de Salfores en una circular ben macota.

Que es un Grau? Doncs són corriols que des d' antic han servit per pujar i baixar la Serra Major, tot buscant els millors passos entre les cingleres, precipicis i demes etzucacs que aquesta muntanya màgica depara als més desprevinguts. Hi han Graus de més o menys dificultat, amb ferros, passamans, cables, grapes, d'altres simples grimpades o baixades acusades, però sempre amb un punt aventurer que és d'agrair.



Es comença a pujar des de la Morera del Montsant i per un corriol en ràpida pujada ja ens plantem a l'alçada de les parets de la Serra Major, on seguint indicacions ens internem entre parets a les entranyes de la muntanya tot buscant el primer grau del dia, primer uns barrots en una paret vertical, després una corda per passar un tram encaixonat i tot sortint a una especie de terrassa de terra i pedra uns barrots per ajudar a passar un bloc encastat, uns quants metres per sota el el camí entre parets que havíem seguit uns minuts abans...

Tot superat aquest tram el camí planejava per un corriol fantàstic, colgat entre la paret i el precipici, no cal dir que les vistes són impresionants, el nom de Balcó del Priorat està molt ben trobat.

Després de superar alguna petita grimpada ja ens vam plantar dalt la Serra Major, un espai obert, que a simple vista por semblar monoton però que està ple de racons màgics i amagats, i nosaltres volíem trobar uns quants...

Ens dirigirem cap al Piló del Senyalets (no por faltar un cim!), abans d'arribar però ens vam trobar uns excursionistes granadets amb dubtes d'on es trobaven, nosaltres els hi ho vam indicar amablement, pero es veu que només preguntaven per autoafirmar-se en el seu error i inidcar-nos que qui estava equivocat érem nosaltres, sort que ja tenim una certa experiència que si no aquella tropa ens hagués fet dubtar..., allà es quedaven, amb els seu etzucac, que nosaltres teníem via a fer.

Un cop arribats al Piló dels Senyalets (1109 m) vam fer una paradeta per endrapar algo i xerrar sobre tot i res tot arreglant el món.

Ens posarem de nou en marxa i en un tres i no res arribarem a l'arbre monumental anomenat Pi Cugat, un tros de Pi inclinat per les ventades que en aquesta part de Catalunya solen haver-hi.

Malgrat un petit despiste, vam agafar el corriol que ens havia de menar cap al següent tresor amagat, i quin tresor nanus! El Racó del Cirer, un oasi verd i fresc, un racó que només transmet tranquil·litat i bones vibracions, un regal de la natura, en definitiva.
Potser algún dia un vívac sota els estels?

Ja només calia entomar el camí que ens menava cap al Grau de Salfores, un camí encinglerat, preciós, per després en franca baixada arribar a la vora de la Morera, on férem un petit passeig visitant els seus carrers deserts plens d'encant.

Grau dels Barrots, Balcó del Priorat, Serra Major, Piló dels Senyalets, Pi Cugat, Racó del Cirer, Grau de Salfores o la Morera del Montsant...Amb què us quedeu? Nosaltres amb TOT, ho volem TOT!

Reportatge Fotogràfic Aka
Reportatge Fotogràfic PotaVerda
Track

SaluT i Muntanya!!!