A finals de Març (o sigui, a la setmana santurrona) férem via cap a la Cerdanya Nord, aquests territoris espoliats per Francesos i venuts pels Espanyols, hosti quanta merda, a vere si algun dia deixem de ser espoliats i ens deixen viure en pau..., bé com deia, la nostra intenció era passar un parell de dies al monte gaudint de la neu a tope, l'oratge ens volia fer la guitza, un temps més aviat rúfol ens donà la benvinguda a la plana ceretana, després de dinar quelcom a la vora d'una d'aquestes urbanitzacions pijes que tant abunden en aquesta zona i havent fet un cafetó a un bar working class de Puigcerdà, vam fer via cap al primer objectiu, vam creuar la fictícia frontera i ens vam apropar a la Pista d'Esquí de Font Romeu, en concret ens vam aturar al Parking del Pla de la Calma.
Ens vam vestir amb roba adient, ens vam calçar les raquetes i apa! A fer via cap al Pic dels Moros (2137 m.) ja ben entrada la tarda.
Tot seguint el camí marcat per els esquiadors de fons, en una continua però suau pujada, vam assolir el cim fàcilment, tot gaudint d'un paisatge encisador de bosquets mig sepultats per la neu.
Al cim el paisatge s'obria a tota la plana Ceretana, veient que les pluges descarregaven aquí i allà aleatòriament, però semblava que el temps empitjorava notablement, o sigui que no vam trigar gaire a fotre el camp per continuar la nostra raquetada, una espesa boira ens encalçava a vegades, per a després desaparèixer, un ambient gòtic dels que agraden gaudir en plena natura.
I vam arribar al Refugi de la Calma, feia goig per fora però tancat a pany i forrellat (refugi?), però una curiosa estructura uns metres més enllà ens va encuriosir, a l'obrir la porta ens vam trobar un WC nou de trinca, net com una patena, perfectament equipat, vaja que no ens vam poder estar...xD
Clickeu aquí per veure la seqüencia sencera...xD
La nit se'ns tirava a sobre i vam arribar com fantasmes dins la boira a la ja deserta estació d'esquí, va ser una tarda ben aprofitada oyessss!!!
Vam sopar en un garitu del poble de Font Romeu, i entre birres i algun xupito se'ns va fer l'hora de dormir, i com tenim el cotxe-llit doncs en el descampat de l'entrada del poble que vam dormir a gust.
L'endemà l'oratge no donava treva, però teníem un objectiu molt sucós, fer la canal Vermicelle al Cambra d'Ase, o sigui que ens vam apropar a l'indret de sortida, fins i tot ens vam preparar els bartulos, però quan ja estàvem a punt de marxar cap amunt i veient els dubtes que teníem, oratge, perill d'allaus..., ho vam deixar córrer. I ben fet! La muntanya no transmetia bones sensacions aquell dia, almenys en aquella banda.
Com som previsors teníem plan B, i vam fer via cap a la població de Talltendre, ja en territori ocupat espanyol, on ens eperava la Carbassa (2738 m.), un muntanyot ceretà que en condicions estivals deu ser una caminada llarga però relaxada, en canvi amb les condicions que ens vam trobar va ser una excursió dura de collons, i això que fins arribar a la carena el solet i el bon temps ens va acompanyar, tot gaudint de l'esplèndid paisatge, boscos, estanys i natura en general que anàvem deixant enrere tot raquetejant.
Però va ser arribar a la carena (després d'una dura pujada) just passat el collet de Fornos i començar els problemes, no pel terreny, una ampla carena típica d'aquestes terres, sinó
per les condicions climàtiques, un torb d'allò més fred i a voltes
huracanat que ens llençava granets de neu congelada a 1000 x hora i la
sensació de mai arribar per la distància gens despreciable de l'excursió, però ja sabem de que tracta, altres vegades ja hem viscut aquesta sensació, perseverança tocava, i vam tenir premi, vam arribar, explosió d'alegria, cares congelades, riures eterns i cap avall cagant llets, l'ambient al cim era siberià,se't congelaven els ous, literalment.
La baixada fou com totes les baixades després de patir pujant, xerinola, relax i més llarga que un dia sense pa, però contents per l'experiència.
Un parell de dies collonuts de neu a tope, aprofitats al màxim i sent conscients de les notres forces i experiència.
Impecable.
Reportatge Fotogràfic Aka Pic dels Moros / Carbassa
Reportatge Fotogràfic PotaVerda Pic dels Moros / Carbassa
Track Pic dels Moros
Track Carbassa
SaluT i Muntanya!!!
1 comentari:
Oi oi oiiiiiiiii, la primera excursió assaig de caganer i la segona, tot i el nom, no vau tenir carabassa ;) També la vau gaudir a tope. I vau fer un tractament fred/calor d'allò més bo per la pell... no? hehehe
Publica un comentari a l'entrada