Escobes, les espines amb orujo es treuen millor

A mitjans de Juliol un grapat de Trempapics vam fer una incursió a terres Andorranes, teníem un repte a assolir, en Rankor tenia feia anys entre cella i cella un pic icònic, punxegut, de difícil accés i d'obscur color negrós, un cim anomenat Escobes (2781 m.), situat a la Vall d'Incles.

Calia posar remei a l'obscur desig d'en Rankor, jeje...

Com a referència vam agafar el fantàstic llibre "Circuits d'Alta Muntanya pel Pirineu Occidental Català (25 Itineraris per carenes del Salòria als Besiberris)", una circular, d'aquelles carenant de pic a pic, com ens agrada!

Vam quedar per dinar a Tàrrega, i després de fer un menú vam tirar cap amunt ben ràpid, però va ser arribar a Andorra i ens vam trobar empantanegats, just havia caigut un aiguat intens amb granís i el ciment i asfalt es veu que no havia aguantat l'embat de la natura, si és que en aquestes terres la Muntanya mana!

Un cop superada l'empanteganamenta i arribats al fantàstic indret del Pont de la Baladosa ens vam preparar els bàrtulos i vam començar a caminar cap al Refugi de Juclar, durant tot el camí ens va plovisquejar lleugerament, però res que molestés en excés, el paisatge era extraordinari i la terra traspuava humitat i verdor.

 

 








Vam passar pel monòlit aixeca't en record de l'accident d'helicòpter que va deixar 5 vides en aquell indret (per cert, un fantàstic mirador) i finalment vam arribar a l'Estany de Juclar, i immediatament al Refugi de Juclar, on vam plantar les tendes (bessones) per les proximitats, just havia deixa't de plovisquejar, o sigui que no ens importunà l'aigua per muntar el camp base.

Vam sopar dins del Refugi, i després vam petar la xerrada a la fresca de la nit, amb un cel ple d'estels (els núvols havien desaparegut), i entre riure's anàvem fumant algun caliquenyo i ens anàvem passant una ampolleta de bon orujo casolà gallec cortesia de la companya Sandruki, o sigui que ens vam anar a dormir a les tendes amb una "taja" considerable, i l'endemà calia matinar i fotre-li canya a l'assumpte...xD
 
Doncs si, l'endemà ens vam aixecar una mica resacossos, però sorprenentment no ens va afectar per començar a caminar amb ganes, seran els aires de la muntanya! :-)

El camí envoltava els Estanys del Juclar, algun "neverillu" un pèl inclinat i amb caiguda lliure a l'Estany i alguna cadeneta per baixar una grimpadeta, les úniques dificultats d'aquest tros de la ruta, després la cosa ja començava a tirar amunt amb ganes, ja amb més presència de neu, per anar a buscar la Collada de Juclar primer, i tot seguit el Coll de l'Alba, amb unes meravelloses vistes a banda i banda del coll.

Vam fer una petita parada i ja a guardar pals, començava l'últim tram de l'ascensió, la més disfrutona, recte cap amunt tot seguint fites, grimpada maca però sense dificultats, indret idoni per la fotogènia grimpadera, jaja!!!

Aquesta pujada ens deixà just uns metres abans del Pic Noé (2746 m.), tot seguint una estètica aresta vam assolir el primer cim del dia, impressionants vistes de la contrada i sobretot de l'objectiu principal, el Pic Escobes, majestuós!

Vam desfer l'aresta feta i la vam prosseguir fins a arribar a la grimpada final, aquesta si amb un grau més elevat de dificultat, però, modèstia a part, res fóra del comú per uns trempapics com nosaltres :-P

 

Ja hi érem! Tothom estava feliç, però en Rankor tenia la cara d'aquell que es treu una "espineta", joiós diria jo, jaja!!! :-D

Vam estar una estoneta al cim gaudint de l'indret, però no vam trigar gaire en començar a desfer el camí, núvols amenaçadors començaven a desenvolupar-se, o sigui que vam desgrimpar i vam encarar muntanya avall pel directe, a l'estil trempapiqueiru més genuí, pel dret! També vam descartar pujar l'últim cim planificat, un altre dia!

Un cop a l'alçada de la Collada de Juclar vam veure un helicòpter evolucionar per la zona, semblava un rescat, però des de la llunyania no ho podríem assegurar.

I ja sense entrebancs vam arribar xinuxanu a les tendes, vam recollir, vam provar els moderns i ecològics sanitaris del Refu i vam tirar avall just quant la negror i els llampecs començaven a fer acte de presència, però ens va respectar l'oratge, fins i tot vam tenir solet en arribar al cotxe

Només quedava fer la birra de rigor i comentar la jugada, va ser un cap de setmana collonut amb companyia collonuda tot descobrir un trosset del Pirineu preciós...
I una muntanya collonuda, eh Jordi! ;-)

Reportatge Fotogràfic Aka
Reportatge Fotogràfic Magí
Track

SaluT i Muntanya!!!