Fa molt, moolt de temps (3 anys), en una galàxia mooolt llunyana (Les
Garrigues, Catalunya, La Via Làctia)... una bona colla de
Trempapiquerus es va aplegar per coronar el sostre de la comarca: Punta
del Curull (1022 msnm), inclòs dins de la llista dels 100 cims de la FEEC.
Era un diumenge, 23 de desembre de 2012, en el qual es van donar unes circumstàncies excepcionals doncs 12 personatges que, amb diferent freqüència i grau de dificultat els agradava treballar els quàdriceps i el psoas-ilíacs per ambients muntanyencs, es van poder trobar alhora en un aplec Trempapic. Rècord de personal!!!!!!
Aquí els protagonistes,
flanquejats per un segurata de "2x2 metrosh":
Àlbert "no-me-toques-los-huevos" Mouleroo
Cap a les 10 hores es reuniren diferents cotxes a Vilosell (665 msnm), petit poble als peus de la Serra de Llena (serralada prelitoral).
La ruta arrencava seguint una pista forestal ben definida, en sentit sud i/o sudest, que, sense massa desnivell, ens apropava als peus dels contraforts del serrat.
En deixar la pista i els conreus, la pendent començà a ser pronunciada, zigzaguejant a través del camí de Vilanova de Prades al Vilosell. Després de pujar uns 250 metres, ens vam trobar amb el nostre objectiu, la Punta del Curull.
Als nostres peus, per una banda, Vilanova de Prades (Conca de Barberà) amb una sorprenent visió de serres, cims i carenes d'incomptables sistemes de mitja muntanya (Prades, Montsant, Mussara, Molló, Llaberia...); per una altra, la gran depressió central amb els Pirineus traient el cap al fons. Al mig, un pessebre...
La bota corria de mà en mà, de boca en boca; a l'ambient se sentia alegria; la càmera s'anava col·locant, anònima, per dirigir la mirada cap a nosaltres...
I una gran foto, històrica, maca, va immortalitzar el moment.
És cert, no hi som tots, manca gent...
però és que és tan especial!
A continuació, tornada al bosc, a la selva mediterrània. Després de baixar una mica la cota vam remuntar per buscar la cova dels Calaixos, i, com no podia ser d'una altra manera, el grup es va ficar per diferents camins senglars que no portaven enlloc.
Enlloc? Del no
res i seguint el rastre del GPS es van trobar amb una gran esquerda
que va fer les delícies dels que es volen iniciar a l'espeleologia.Es troba just a la cara nord-oest d'una antena de telecomunicacions, en un cimet just a sobre del poble de Vilanova de Prades. Us reenvio cap a una plana molt ben realitzada i interessant sobre espeleologia que dóna més informació d'aquesta cova...
Aquesta singularitat geològica que, com altres que hem visitat per
aquestes latituds, esquitxen les serralades tarragonines, ens va
aportar entreteniment i moments de tafaneria típica dels que solquen
les muntanyes no només pel fet de caminar, sinó també pel plaer de
conèixer casa nostra (en aquesta cas, qui sap si la casa d'algun
avantpassat molt del passat).Després d'haver jugat com quitxalla, ens vam preparar per fer un mos, dalt de la carena i amb unes vistes immillorables del horitzó pirinenc.
A continuació tocava carenejar per saltar sobre el Coll de
l'Abellar, la Penya Alta (1015 msnm), el coll de les Marradetes...
buscant les marrades per baixar a la Pobla de Cérvoles.
Ja en aquest poble ens vam adonar de lo curts que són els dies per
aquestes èpoques de l'any; s'estava fent fosc i calia afanyar-se per
tornar al punt de partida.. les birres s'estaven refredant!!
Qui va arribar abans? És de suposar doncs per corriols i amb una
biòloga al grup la marxa és lenta, però la “porra” es va
oblidar en el moment en que tots ens reunírem al bar del casal, a on
ganyipàrem unes patates rosses de bossa, brindàrem per la reunió,
i férem obsequis pels nouvinguts (de diferent nivell de nouvinguda,
relacionada amb el grau de “veterania” dins la colla, està
clar!! jijijiji): samarretes trempapiqueres per uns (Alber el Gran,
Raul...) i manyacs per una altra... :-*
Tota una trobada nadalenca entre la gent amb la que més sovint
m'agradaria trobar-me.
Ara fa 3 anys; ara tocava recordar, després de tant de temps, que bé
ens ho passem caminant, trescant, petant la xerrada, seguint els
“tracks” dels GPS dels Alberts i d'en Magí... toca recordar lo
que em costa pujar una ressenya quan trobo sempre tanta informació a
cercar, o a acarar, o a corregir ortogràficament... quin
“agonies”!!!
Per aquest motiu dedico aquesta senzilla ressenya amb rècord de
retard a tots els que vau participar. Uns estimo a tots!!!!!
En PotaVerda
PD: i com és habitual, adjuntem àlbum de fotos i ressenya de l'excursió!!
2 comentaris:
Que guapus estais!!!! como mola la foto de las vistas, dandole a la "pilosa" Luiset, jejeje ;-)
Un GRAN dia De lo més maco i agradable que he viscut, hehe. Vaig conèixer a una persona molt especial per a tu i, per tant, també per a mi. Quina millor manera de fer-ho que estirant cames, hehehe... i gairebé ganivetant-la el coll intentant desenganxar-li la cremallera de la xaqueta... HAHAHAHAHAHAHA Rècord de records!!!
Com passa el temps! A seguir vivint bones i trempades aventures!!!
Publica un comentari a l'entrada